Elias Khoury (Beirut, 1948-2024) als dinou anys va visitar un camp de refugiats a Jordània i va decidir fer-se membre del Fatah. Al cap de dos anys de lluita armada contra l’Estat d’Israel, va tornar al Líban després del Setembre Negre i va entrar en contacte amb els refugiats dels camps de Beirut. Va treballar com a investigador a l’Institut d’Estudis Palestins, una institució fonamental per a la preservació de la memòria documental palestina. Gran amic de Mahmud Darwix, hi va col·laborar a la revista literària Al Karmel. També va dirigir el suplement cultural Al-Mulhaq, el més important del món àrab. Va ensenyar la literatura àrab a la Universitat Americana de Beirut i a la New York University. A partir del 2004 es va implicar en la creació del Moviment de l’Esquerra Democràtica al costat d’intel·lectuals com Samir Kassir i Jad Majed. Va prendre part en les grans manifestacions de 2019, estroncades per l’ensulsiada econòmica del país i l’explosió del port de Beirut. Publicada entre 1975 i 2024, la seva obra —setze novel·les, una desena d’assaigs i un sens fi de crítiques literàries i cròniques periodístiques— és una de les peces fonamentals de la literatura contemporània i ha estat rigorosament ignorada pels premis literaris occidentals. El seu últim llibre, La Nakba continua, es va publicar mesos abans de la seva mort, ocorreguda el setembre de 2024, en vigília dels bombardeigs de Beirut per l’exèrcit d’Israel. Club Editor n’ha publicat en català La porta del sol i Ialo, traduïdes totes dues per Jaume Ferrer.